Aplec de Sant Ferriol (Falgons)
9 de setembre de 2012


L'Aplec de Sant Ferriol è' la festa Major de Falgons, que cad' any torna el segon diumenge del mè' de setembre. El 8 de setembre passat a-hi vaig a-ser. Sé pa' qon feia que no hi nava. En vist cum hvia sigut qon jo era pitit, o 'bantes, era prou difrent. A-us-a poria 'splicar l'história de la Festa, pró sortirien esplicades a mils i seria mellor fer-ho ''b un atre 'scrit. Pró sí qu'heu de saber que 'bantes hi hvia la Festa grossa i la Festa pitita. La grossa era la de Sant Ferriol. La pitita era la de Sant Vicenç i è' per xó que el nom enter del pobble è' Sant Vicenç de Falgons.


Tabé heu de saber que l'Aplec de Sant Ferriol va tenir les últimes bones anyades qon Mossan Pius Masvidal era rector. Èll va ser el que es va inventar la festa tal cum ès ara; poc era 'xís abantes. 'Bantes hvia sigut un semblant de les atres festes del pobbles. Èll va ser el que va fer venir gent de fora, i de molt lluny, a veure la festa de Falgons. Hasta va canviar el dia de la festa, que se celebrava qon tocava, cad' any difrent, i la va posar un diumenge, perquè pogués nar-hi la gent de fora. Ara a cada pobble hi ha mercats o teatre medieval, perquè è' la moda, ampró Falgons devia ser del primers que va tenir una professó 'm' la gent disfressada cum aquell temps del baró Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Tabé hi hvia hgut gent que venia joguets i menjar i de tot, o una paradeta pel nens, d'aquelles de les fires, per pescar uns anecs pitits de plastic. Qon se va hver mort Mossan Pius, al cel siga, ja tot se va nar pansint. Engony només hi hvia el de can Baldirot, que fa pa' gaire que s'hi 'stà, que venia la seua mel. Hi té bucs allà i fa mel de mil flors de Falgons. È' molt bona.


'L final comença la professó, que 'l programa de la festa ne diuen cavalcada medieval, i alguna gent va tot davant; tot radere hi van el músics, que toquen una marxa; després el soldats; tot radere el baró, 'm' la seua capa que li baixa fins a tapar l'esquena del cavall; més enrader' un frare que porta le relíquies del màrtir Sant Ferriol; després mé' soldats i, al capdevall, mé' gent i jo que m'ho goito tot i la Lucila que fa fotos. La professó va del castell fins a la plaça. Ne diuen plaça, pró è' només un clap de bosc sens' abres a la vora de la carretera.


'Bantes de ribar, qon passen a l'iclèsia, s'hi 'fegeixen el nens, que porten un cistells de romaní entre dos, el mossèn, i l'estatua de Sant Ferriol, que va 'l cim d'una fusta 'm' mànecs i plena de romaní i de flors, que la traginen entre cotr' homes. El nens sempre hvien nat disfressats de pastorets. Naven un nen i una nena tot dos a'b un cistell de romaní. Hi hvia una foto 'm' blanc i negre de la meu mare i el meu tiet qon eren pitits que va sortir moltes revistes dels anys xixanta en endavant. Era mellor 'llavontes. Pró 'quest any no sé què ha passat que 'l nens naven vestits normal. Qon 'riben a la plaça el baró fa una xerrada ''b el mossèn i li regala le relíquies de Sant Ferriol. Allavontes se'n van tots el disfressats i el cavalls i comença la missa.

El nens, que 'quest any són només cotre nenes, s'estan ajocades a davant de l'altar a la vora del cistells. L'altar i el mossèn són a l'ombra, a sota les ulines, i el coro tabé. Els del coro són set o vuit de Sant Miquel que hi tenen afició, el mateixos del grup de Caramelles, que canten a una sola veu a radere el mossèn, a l'ombra. A l'atre cap de la plaça, davant per davant de l'altar, la gent, qosi tots veis, fan pilons cum les bales de paia a les ombres: podé soms trenta. Al mid de la plaça no hi ha ningú i hi fa un sol que esquerda. Aquell tros de plaça abandonat allà entre l'altar i el pobble i les veus de la gent que no vol nar missa i crida a baix a la carretera fan venir ideies tristes. La festa ès agra, perquè ha quedat mig abandonada, pró dolça perquè encar' hi podem nar, i enrecorda'ns-en de cum hvia sigut i disfrutar del país de Falgons, que es conserva molt bé.


'L final de la missa es beneieix el romaní i tothom va a buscâ'n' un ram per gordar a casa. Després comencen les sardanes. Aquest any amb la prencipal de Porqueres. Se fan dugues rotllanes d'encara no deu persones. A-hi ha servei de bar, arrossada popular, una rifa cum cad' any unt-a s'hi pot gonyar un xai, un rellotxe i no sé què més; i tabé hi ha un' atra mena de rifa tota estranya unt-a s'hi pot gonyar un' ampolla de vi o de xampany. Qui tria el que gonya è' un animal, que no sé cum ne diuen; no sé si è' un conill porquetí o què hi è', pró ès aquest animal que el deixen anar i es fica ''b un forats am' numbros: qui té el numbro unt-a s'ha ficat gonya el prèmit.


A-us en poria esplicar moltes de coses de la festa. Nosatres vàrem marxar hvent dinat i no vàrem veure cum va ser tot a la tarda. Pró sempre lo més animat è' 'l dematí i el middia. Després de missa vàrem nar a saludar el' coneguts, cum tothom, i després la gana els va nar fent callar a tots fins que se'n varen nar a seure les ombres a dinar.

Eduard Abelenda i Puigvert

Aquesta secció ha estat escrita en falgoní
ortografia del falgoní


La processó, presidida pel comte Despertaferro, surt del castell de Falgons i va fins l'ermita de Sant Vicenç



Interior de l'ermita de Sant Vicenç
El rector portant les relíquies pel
bellmig de la plaça.