Castell de Falgons.CRP del Pla de
Els Cartellà, senyors de Falgons

Cartellà: El seu origen prové de CARTILIANUS , en un lloc de França anomenat CARDEILHAC (Alta Garona).

Arnald de Cartellà,( Arnau ?) fundador de la dinastia, va ajudar Carlemany l´any 778 a reconquerir Girona, en recompensa, se l´hi concedí l´escut amb 3 “cartelas” de plata:

“ En camp roig, tres cartelas de plata, en dos i una; a la primera AVE MARIA , a la segona GRATIA PLENA i a la tercera DOMINUS TECUM escrit en blau.”

El Cavaller Arnald va fer un vot a la Verge Maria per la curació d´un fill seu, i en agraiment edificà una Capella al lloc anomenat Mas Collell.(Fet recollit en els Goigs de la Mare de Déu del Collell )

 "Quan el segle octau finia,
el Baró de Cartellà
a vostres peus s´en venia
per son fill salut logrà
i en agraïment alça
eixa capella emboscada"

Escut familiar dels cartellà

 

Alguns Cartellà històrics:

Guillem I
, va participar en la reconquesta de Barcelona, amb el Comte Borrell. (985).

Galceran I , lluità contra els Sarraïns amb companyia del Comte de Besalú TALLAFERRO, en las victòries d'Albesa i Córdoba (1.010).

Pere Galceran I , serví al rei Alfons II d'Aragó, en las guerres de Tolosa, i el seu fill Pere, serví a les ordres de Pere El Catòlic . (1.166). Fou comanador de la comanadoria de Gardeny, de l'Ordre dels Templaris.

 Galceran II , va estar al costat de Dalmau de Creixell en la batalla d' Úbeda i en les Navas de Tolosa l'any 1.212, al front d'un destacament d'Almogàvers .

Guillem II, fou Abat Benedictí de Banyoles (1.221-1252).

Guillem Galceran II, El Comte “Desperta Ferro” (1.230-1.309) Noble i militar, Senyor d´Hostoles i de Pontons, de Cartellà i Senyor de Falgons va estar 6 anys al servei de Jaume I El Conqueridor; de temperament rebel i bel·licós, fou un dels barons desafectes del rei Jaume. Malferí el batlle del Rosselló, Ramón de Pompià; l'infant Pere, com a procurador general del regne, l´assetjà al seu castell d´Hostoles (1.258) i el vencé. Fou enviat com a ambaixador a Tremecén (Tlemcen) i fou l'alcaid dels cristians de Barbària (Nord d'Africa). Retornà a Catalunya, on s'adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere El Gran, però caigué presoner a Balaguer (1.280) . Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel ,i fou un dels esforçats Capitans del seu regnat; l'acompanyà a Alcoll, i a l'expedició de Sicília (1.282) on fou el cap de la força expedicionària d'almogàvers durant els vint anys que durà la guerra de Sicília, fou armat CAVALLER a Mesina l'any 1.282. Lluità al costat de Pere III contra els creuats de Felip d'Anjou l´Atrevit (1.285); fou també VIRREI de Sicília amb Pere el Gran i els seus dos fills: D. Jaume II i D. Frederic.
Participà a la campanya de l Empordà (1.285), on fou conseller militar de l´infant Alfons . Fou el cap dels exèrcits de Jaume II i de Frederic d'Aragó i de Sicília a les guerres contra els Anjou; intervingué en la defensa de Gagliano, on vencé els “cavallers de la mort” francesos, i alliberà Catània del setge de Robert d´Anjou. Fou nomenat Governador de Calàbria i Comte de Catanzaro (1.297). Tornà a Catalunya després de la pau de Caltabellota (1.302) i sembla que visqué fins als 80 anys.D'ell digué el cronista Ramon Muntaner que era un dels millors cavallers del seu temps, tot comparant-lo a Lançalot del Llac, i l'anomenava com a “ El Comte Desperta Ferro”.

És en aquesta època quan s'ofereixen les relíquies del màrtir Sant Ferriol a la parròquia de Sant Vicenç de Falgons.

Pere Galceran II, Capità General de Besalú i Girona (1.366-1.397)

Pere Galceran III, hereu del cognom Cartellà, i, per tant, Senyor de Falgons (1.381-1.419)

Constança - Priora del Monestir de Cadins

Margarida- Casada amb el Senyor de Maçanet

Joan- Militar, mort en combat.

Ramon - Militar, mort en combat.

Galceran - Canonge de Girona

Dalmaci , Abat successivament de Amer, Sant Cugat i Ripoll (1.404-1.433)

Gerard, Fill de Pere Galceran II, morí a la batalla naval contra els genovesos, al servei del Rei Alfons V d'Aragó.(1.442-1.458.)

Roger , (1.416-1.467) Canonge, que no acceptà “ per humilitat” la seva elecció com a Bisbe de Girona, i va morir en olor de Santedad. Deixà en llegat a la Catedral de Girona la seva Biblioteca de Dret Canònic.

Galceran III , fill de Pere Galceran III, Senyor de Falgons, fou un destacat partidari del rei Joan, es casa amb Agnès D'Avinyó, i junts lluitaren, fins i tot amb armes, per la causa “joanista”

Pere Galceran IV, ( mort el 1.504) Hereu de Galceran III, va haver de manar a Francesc de Verntallat que rescatés a la seva mare Agnès D'Avinyó del front de guerra i la va fer portar al castell de Falgons per buscar refugi.

Pere Galceran V , fill de Pere Galceran IV i net de Galceran III, va servir de Capità de Cavalleria al Rei Ferran II El Catòlic, en la conquesta de Granada.(1.492). Va morir al 1.523 essent Senyor de Falgons

Galceran V , va està a la defensa de la Vila de Perpinyà, assetjada pel Delfí de França.

Fra Joan , Prior Claustral de Banyoles, va fundà l'any 1.540 l´ Escola de Cant del Monestir. Va fer construir la façana de l´ Església de Sant Esteve i el retaule del Corpus Vell.

Pere Galceran VI , fill de Galceran V, Senyor de Falgons des de 1.580.

Alexandre I , Senyor de Falgons des de 1.614, va servir al rei Felip II d´Aragó i Castella, de Flandes i del Regne de França.. A les ordres d´Alejandro Farnesio, en la guerra dels hugonots, va alliberar París (1.592), i defensà Perpinyà amb cent arcabucers a les seves ordres, de l'entrada dels francesos. Morí al 1.632.

 Galceran VI, successor d'Alexandre I com a Senyor de Falgons , prestà servei a la Pàtria en el Regne de Nàpols i l'Estat de Milà i va ser ferit estan al front i al capdavant de la Campanya de Girona, en defensa de Leucata contra les tropes de Condé, fet presoner, morí al 1.637.

L'any 1.474 Joan II nomenà Francesc de Verntallat com a vescomte d'Hostoles, i així passa a ser també Senyor de Falgons, però un any després el títol ja torna a ser de la família Cartellà.




























Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor